Imposició de la medalla d´or a la Verge dels Desamparats.


Jo et viu sobre nùvols que els angels sostenen,
ton fill en los braços, blanc llir en la mà;
dels ulls que les flames d'amor dicí encenen,
baixant els palpebres que el plor escalfà.

Jo et viu com encorves ta fron entristida,
jo viu com tremola ton llavi vermell,
si escoltes que et criden ab veu afeblida
los orfens que empara ton ample mantell.

Entorn al teu trono los cels espurnegen,
sumís a tes plantes, parat brilla el sol;
i mentres los humíls querubs et festejen,
tú mires la tèrra, vestida de dol.

Entorn al teu trono los cels espurnegen,
sumís a tes plantes, parat brilla el sol;
i mentres los humíls querubs et festejen,
tú mires la tèrra, vestida de dol.

I es que en la divina mansió delitosa
remembres que els homes de fembra son nats,
I MES QUE LA REINA DELS ANGELS DIXOSA
VOLS SER TU LA MARE DELS DESAMPARATS.

Aixi, ab estos versos de I'eximi Teodor Llorente començaba Xavier Catalan I'ofrena que el Altar de Russata li feia a la seua Patrona de la Medalla d'Or conmemorativa del 75 Aniversari de nostra Festa.

Tot va nàixer del acord que la Junta Econòmica va pendre, i que després va ser refrendat per la Junta General, de concedir ab motiu del 75 Aniversari de la Festa tres medalles d'or: una per a la Verge dels Desamparats, una atra per a S.S. Juan Pablo II i la darrera per a Juan Carlos I, Rei d'Espanya.

En atre apartat d'este mateix programa podràn trovar el relat de l'impossició de les atres medalles. Aci ens referirem a la que un dissabte del passat més de desembre tota la nostra Associació li va oferir a la Mare de tots, a nostra Verge dels Desamparats.

A les huit de la vesprada ja estabem tots a la plaga de la Verge, on nostre Grup de Ball va iniciar els actes ab una actuació al aire lliure que feu les delicies de tots els qui alli es trovavem, i també, de tots quants, atraguts per la vistositat i el color dels seus trajes, s'acostaben per a contemplar el fet.

Després, en acabar la missa de huit, entrarem a la basilica on forem rebuts pel Cos Eclesiàstic encarregatde l'administració de la Basilica. En eixe moment Xavier Catalan, en nom de tota l'Associació va fer el oferiment de la Medalla a la Verge.

Va ser el seu un parlament senzill, tal com un fill li parlaría a la seua Mare. I a Ella, a la Mare de tots els valencians, li va demanar per està Associació vicentina, perque nos preserve de tot mal i perque ens done forges per a continuar ab la tasca mamprenguda d'ezpandir la devoció a Sant Vicent Ferrer com ho hem fet fins ara.

Després el Capellá Titular va procedir a la benedicció de la Medalla que li fou presentada per les nostres Regines i va procedir a imposar-la, en mig del fervor general, a la Nostra Patrona.

Finalment, el jove Vicent Danvila va recitar una meravetllosa poesía, escrita per Josep Sabater, que va fer esclatar a tot el públic asistent en un fort aplaudiment.

Finalment es va tancar el acte ab l'entonació per tots els presents de l'himne de la Coronació. Com es costum en estos casos, un sopar de germanor va ser la digna cloenda de tan memorable jornada.

Fou un acte inoblidable i esperem que les generacions futures el valoren en el seu punt, i els aprofite per a continuar la tasca que, ja fá 75 anys, uns homes bons, valencians i vicentins, varen mampendre per a major gloria de Russafa i Valencia.